El cap d’Oropesa divideix en quasi dues porcions iguals la costa corresponent a la província de Castelló, és sortint i forma en el seu frontó tres puntes, sent la del mitjà la que més avança en la mar i la triada com a emplaçament per a un far de tercer ordre.
Situat al costat de l’anomenada Torre del Rei, a 1,8 km de la població i dins d’una zona turística en plena expansió, es va encendre per primera vegada l’1 d’abril de 1857, amb l’aparença de centellejos blancs de 3’ en 3’ i un abast de 9 milles.
Estava proveït d’un aparell Lepaute de 500 mm de distància focal compost de dues parts catadiòptriques fixes – la superior i la inferior – i una altra central giratòria sobre un carro circular de teixos, accionada per una màquina de rellotgeria de regulador d’aletes i cordes de cànem. Va ser adquirit al costat de la llanterna, per un preu global de 24.525 pessetes. El llum era Degrand i estava atesa per dos torreros. Al principi va utilitzar l’oli d’oliva com a combustible i, posteriorment, la parafina i el petroli, adaptant-la per mitjà d’un encenedor Dotty de dues metxes. Seria substituïda el 16 d’agost de 1916 per  un sistema de vapor de petroli a pressió Chance per a capillos de 35 mm.
Per a modernitzar la seua aparença, el 2 de juny de 1919 va entrar en servei un aparell òptic de tercer ordre reformat, al qual se li havia posat un joc de lents verticals exteriors que giraven sobre basament i flotador de mercuri, accionades per una màquina de rotació de moviment persistent i pes motor. Amb ell se li va donar l’aparença de llum fixa variada per tres centellejos blancs cada 30”.
L’electrificació va arribar en 1924 quan se li va posar en focus un llum de filament de 500 w. i un grup de gasolina Àster de 2,5 H.P. En 1955 es reforçaria l’abast, reemplaçant-la per una altra d’1.00 w.
Durant la guerra va estar apagat, desallotjat del personal i saquejat.