Fars de PortCastelló
Fars de PortCastelló
Far de Columbretes
Far de Columbretes
Nº Nacional del Far: 26620
Ubicació: Illes Columbretes
Descripció: Torre i edifici blancs. Elevació del pla focal 85 m
Color: Blanc
Característiques: GpD (3+1) B 22s
Abast en milles: 21
Actiu: des de 30 de desembre de 1859
Situades a 34 milles de Castelló, aquestes illes emergeixen desafiant a la mar. El far es troba en el pujol més alt de l’illa Grossa, amb 85 metres sobre el nivell de la mar. Va ser considerat pel seu aïllament com el pitjor destí de tota la Península. Va ser desallotjat durant la guerra civil, i automatitzat en 1961. En l’actualitat és també seu per a investigacions científiques.
En l’actualitat l’Autoritat Portuària de Castelló ha signat un conveni amb la Generalitat Valenciana per a ser seu per a investigacions cientifiques.
Sota la direcció de l’enginyer Mullats, es va començar a construir el far a l’octubre de 1856, realitzant-se els transports del material en el vapor Centellejos.
Acabats els treballs, es va inaugurar el dia 30 de desembre de 1859 exhibint característica de llum fixa blanca i un abast en temps ordinari de 21 milles. Estava proveït d’una llanterna prismàtica i un aparell de primer ordre adquirits a la casa francesa Sautter al cost de 66.316 pessetes. Aquest aparell estava format per tres zones i comptava amb 13 prismes la superior, 17 la central i 6 la inferior. Tenia també un llum Mecànic de rellotgeria per a oli d’oliva servida inicialment per tres torreros, dotada d’encenedor Dotty de quatre metxes que, després de l’oli, utilitzaria successivament la parafina i el petroli.
El 20 de setembre de 1915 es va canviar la característica de llum fixa a la de grups de tres ocultacions cada 20”, per a això es va aprofitar l’aparell primitiu i un sistema de pantalles recuperades del far de Tarifa muntades sobre un flotador de mercuri impulsat per una màquina de rellotgeria de motor de pes. També es va posar una Chance 85 amb depòsits Barbier i llum de socors de la mateixa casa, de nivell constant, depòsit superior i encenedor de cinc metxes.
A partir del 8 de febrer de 1938 va ser desallotjat i ocupat per l’exèrcit que es fa càrrec i decomissa l’estació transmisora. Al final de la guerra és retornada “juntament amb un aparell per a produir llum”, en el port de Ferrol pel creuer Canàries.
A partir de l’any 1956 es realitzen tres projectes consecutius realitzats per l’enginyer Fernando Berenguer per a automatitzar-lo. Incloïen l’adquisició d’un equip d’incandescència per acetilé amb cremador de 50 litres, vàlvula solar, òptica de 375 mm de distància focal, prevista per a donar tres centellejos i una nova llanterna aeromarítima de 3 metres de diàmetre. Es pensa construir una nova torre, però al final s’emplaça a la que ja existia. Adjudicats els subministraments a la casa AGA i a la casa Racional, es fan els treballs d’instal·lació, inaugurant-se amb ella el dia 24 de juliol de 1961. Aquesta reforma portaria aparellada la supressió del personal, efectuada una vegada comprovat que l’equip responia satisfactòriament. Per a major seguretat i a fi d’evitar que l’illot sense assenyalar en una hipotètica avaria, es van construir també dues balises automàtiques en tots dos extrems de l’illa.
En 1984 s’efectua un projecte per a electrificar-lo amb panells solars, substituint el sistema Dalen i conservant l’òptica catadiòptrica de 375 mm que posseïa. Se li dota d’un basament amb accionament elèctric i control electrònic i canviador automàtic de 4 llums, 2 generadors solars capaços de produir respectivament 216,6 ah/d i 27 ah/d, joc de bateries de 3.300 a/h i 330 a/h, amb els aparells de control corresponents, amb un pressupost d’instal·lació de 17.270.820 de pessetes. Així mateix, es condiciona i repara el desbaratat edifici.
El manteniment és a càrrec d’un tècnic amb residència a Castelló, antigament destinat en el far, que realitza visites periòdiques per mitjà d’una embarcació contractada. Per a arribar a l’illa existeixen tres possibilitats diferents segons l’estat de la mar, formades per simples escalinates orientades en diferents punts, sent la més utilitzada la del Port Tofiño.